Fa més de mil cent anys que aquest racó del Berguedà té nom.
L'any 886, en temps del comte Guifré el Pilós, Borredà apareix per primer cop als documents. Poc després en va passar el domini al monestir de Ripoll, i al segle X el bisbe Radulf, fill de Guifré, el va acabar d'arrodonir. Els monjos van repoblar la vall i en van organitzar les esglésies: Santa Maria de Borredà i les seves sufragànies, Sant Sadurní de Rotgers i la Pera.
«La Pera era això: una petita església enmig del bosc, al servei dels pagesos de la contrada.»

Què va passar després, ningú no ho sap del cert. Potser la pesta, potser les guerres, potser els camps que es van anar buidant. L'església es va fer masia, i la masia va viure segles de pagès: pastures, bosc, bestiar i masovers.


Pedra vista i bigues de fusta, com sempre.
Quan la vam rehabilitar ho vam fer amb una sola idea: que aquest lloc tornés a fer el que ha fet sempre, reunir gent. Pedra vista, bigues de fusta i tot el confort d'avui, perquè famílies i colles hi trobin el mateix que hi buscaven els pagesos de fa mil anys: un lloc on aplegar-se.
Línia del temps
Mil anys en set dates.
- 886
Borredà apareix per primer cop als documents, en temps del comte Guifré el Pilós.
- 888
Primera menció de Rotgers, ja com a domini del monestir de Ripoll.
- 912
Un judici obliga els homes de Borredà a tornar a pagar el delme a Ripoll.
- 938
Un precepte reial confirma els drets de Ripoll sobre Borredà i les seves esglésies.
- 1167
Es consagra de nou l'església romànica de Sant Sadurní de Rotgers.
- Segles després
L'església de la Pera es fa masia de pagès i bestiar.
- Avui
Rehabilitada per tornar a reunir gent.
Fonts: Enciclopèdia Catalana, Catalunya Romànica (Santa Maria de Borredà i Sant Sadurní de Rotgers).
Veniu a escriure'n el capítol següent.
Casa sencera per a fins a 19 persones, al bosc del Berguedà.
Consultar disponibilitat
